El Passengers radiofònic s’acaba

Durant tota aquesta temporada el Passengers us ha explicat trucs per tenir una experiència de viatge més autèntica i més econòmica. Cada dimarts, a les 19.45h a Ràdio 4, i dins el programa Àrea Link, us hem apropat les propostes de viatge més originals de la mà de Jose Maria Carrasco i Irene Desumbila. Estem molt contents i orgullosos de la feina feta. Junts hem descobert formes de viatjar diferents i originals, més properes amb les persones, i que han reafirmat la premissa de que viatjar és possible! Avui dimarts 17 de juny, ens acomiadem de tots vosaltres a les ones. Posem punt i final a aquesta aventura radiofònica fantàstica. Així que us convidem, com sempre, a les 19.45h a Ràdio 4 (100.8fm i rtve.es), a viatjar amb nosaltres i a ser Passengers per última vegada. El bloc continuarà en actiu per tal de seguir informant-vos de les millors possibilitats a l’hora de recórrer el món. Us agraïm tot el vostre suport i ens retrobem ben aviat!

Viatges en femení

“Viajeras” és un manual de viatges per a dones. Està escrit per sis viatgeres que fa anys que recorren el món soles i aborda qüestions com ara la seguretat, la logística, higiene i trucs femenins, destins, etc. des de l’ús de la copa menstrual fins a què fer si un home es posa pesat, passant per tota una llista de recomanacions en funció del destí que visitem. Una guia ideal per perdre la por a llançar-se a descobrir el món. La Verónica Boned és una de les seves autores. Escolta l’entrevista que li hem fet per conèixer aquest fantàstic manual, per entendre la realitat del viatge i saber com gaudir-lo plenament.“Viajeras” s’acaba de publicar i està editat per La Editorial Viajera, editorial fundada aquest 2014 per Pablo Strubell i Itziar Marcotegui, escriptors i viatgers. No podem estar més contents per aquesta notícia, doncs calen editorials modernes que revisin el concepte de viatjar i l’abordin d’una manera més actual i coherent. Avui dia el viatge és molt més que un hotel i un destí. Augmenten les formes de viatjar més col·laboratives que ens aporten experiències molt més properes, autèntiques i genuïnes. És a dir, conèixer el món d’una manera més real a través dels seus habitants. Us convidem a visitar el web de la Editorial Viajera. Allà hi podeu adquirir el manual “Viajeras”, a més de a llibreries especialitzades, La Casa del Llibre o l’Fnac.

Helpx: treballar una mica per viatjar molt

Viatjar i treballar són paraules que acostumen a semblar-nos antagòniques i no és així. I no ens referim, per exemple, a fer d’hostessa de vol, feina, per cert, reservada només a les belleses de 90 60 90. Parlem de viatjar molt i de treballar poc. Treballar una mica per a que l’estada ens surti molt més econòmica. Pràcticament gratuïta. Parlem del portal Helpx (Help Exchange) que ofereix feines d’arreu del món a canvi d’allotjament i menjar. Si fa temps us explicàvem què era el wwoofing (treballar en granges ecològiques), en aquest portal hi trobareu feines en granges ecològiques, no ecològiques, bed and breakfast, albergs, cases particulars, restaurants, vaixells, etc. Habitualment treballareu unes 4 hores al dia, 5 dies a la setmana, però pot variar en funció de les tasques que feu. Si en treballeu menys és possible que us demanin que pagueu el menjar, i per contra, si en treballeu més us deixaran fer ús de les instal·lacions, des de fer servir el cotxe fins a muntar a cavall o fer classes d’anglès. D’aquesta manera, dormireu i menjareu sense gastar ni un cèntim, viureu com ho fa la gent local, fareu amics, aprendreu idiomes i fareu turisme. Hi ha més de 15.000 anuncis d’arreu del món (fins i tot a les Illes Fiji o a la Polinèsia Francesa). Per a esdevenir un “helper” (així és com s’anomena a qui fa aquestes feines) cal ser major de 18 anys i registrar-se a helpx.net pagant una quota de 20€ per 2 anys (el registre és gratuït però cal pagar per fer un ús real de la pàgina). Si us decidiu pot ser que acabeu construint vaixells en una platja paradisíaca de Nova Zelanda, habilitant una cabana a Alaska a la que s’accedeix en avioneta, o fent de cuiner, cambrer o músic en un restaurant del Japó. Hi ha molta gent que utilitza helpx per treballar als albergs de les ciutats que vol visitar, així treballa, dorm i menja al mateix lloc. Val a dir, però, que aquestes són les ofertes que s’acaben abans. Com a recomanacions generals: fer-ho amb antelació, parlar prèviament les condicions (hores de feina, tasques concretes, dies de festa), demanar fotografies del lloc on treballaràs i, sobretot, també del lloc on dormiràs, i, per si de cas, preguntar si fan pagar alguna cosa. No és habitual però hi ha qui s’ha trobat recollint purins en una granja perduda i li han reclamat diners. Més val prevenir que pagar per recollir excrements. Al portal hi ha un apartat interessant anomenat “Companions” on podreu trobar companys d’aventura, tan per fer la feina junts com per trobar amics allà on viatgeu. Helpx va néixer al 2001 a Anglaterra i des d’aleshores no ha fet res més que créixer. Cert és que el disseny web podria millorar però continua tenint èxit i als darrers anys ha crescut una mitjana d’un 40%. Semblant és el cas de www.workaway.info. Té el mateix funcionament i, cal dir-ho, molt més bona visualització. Va néixer un any després que Helpx i ara mateix té uns 10.000 anuncis. Ambdues pàgines són bones per treballar mentre viatgem. Dos paraules que, ara, poden establir una perfecta sinonímia.

Guies de viatge més humanes

Anar pelegrinant darrere un paraigües i visitar com un ramat de bens els monuments típics d’una ciutat ja no és necessari. Internet ofereix alternatives molt més econòmiques (gratis!) i realment autèntiques. El portal Presenting My City és una xarxa social de viatgers que us posa en contacte amb autòctons per a que us facin de guia. D’aquesta manera podreu tenir una relació molt més propera amb l’indret que visiteu. No només perquè us l’ensenyarà algú que hi viu, sinó perquè us durà a llocs desconeguts, més enllà dels monuments més emblemàtics. A més, com que haureu intercanviat missatges abans el guia sabrà quines són les vostres aficions i us podrà confeccionar una visita a la vostra mida. I de ben segur que us fareu amics. Ah, i tot això de manera gratuïta. De la mateixa manera també us podeu apuntar com a guies i així conèixer gent i practicar idiomes. Presenting My City també ofereix allotjament en cases particulars, així que podeu planificar tot el viatge a través del mateix portal. Una altra proposta molt interessant és www.woices.com. Hi trobareu audioguies fetes pels usuaris. Persones que han volgut fer la seva particular explicació d’un indret perquè després altres se la puguin descarregar i escoltar de manera gratuïta. Cada gravació s’anomena “eco”. Hi ha fins a 18.000 ecos de destins d’arreu del món, així que podeu tenir múltiples descripcions d’un mateix espai, pinzellades sonores que us conformaran un quadre complert de l’indret. I és que no només són descripcions dels espais, sinó que hi podeu trobar històries personals que van passar en aquell lloc, poemes que l’evoquen o consells de viatge, entre d’altres. L’objectiu és anar més enllà de les guies convencionals de paper i els paraigües alçats i descobrir els destins a través de l’experiència d’altres persones. S’ha acabat viatjar com un ramat de bens!

50 estats en Couchsurfing

Per als que no us atreviu amb el Couchsurfing o iniciatives semblants us portem un exemple més que inspirador. El protagonitza l’Isma Monfort, viatger i fotògraf, i autor del bloc El Viatger. Aquest aventurer de naixement va recórrer els 50 estats d’Estats Units en un any. I tots ells en couchsurfing! Va «surfejar» més de 200 sofàs i va conèixer de prop la vida americana en totes les seves regions. A més, va estar seguint la campanya electoral de les eleccions presidencials de 2012 i ho va plasmar al bloc de La Vanguardia “50 estats, un President”, que us convidem a llegir. Un road trip en majúscules!!! Escolta aquí la seva espectacular aventura:

De càmping al teu jardí

Plantar la tenda de campanya és una de les maneres més econòmiques i senzilles d’allotjar-se. Les tendes “2 segons” ens han facilitat molt la vida i han deixat enrere els Cubs de Rubik de piquets, amarratges i martells. No pesen gens, així que només cal posar-les a la motxilla i començar a viatjar. Amb aquesta idea va néixer al 2011 el portal Camp In My Garden que, com haureu endevinat, convida a viatgers d’arreu a acampar a jardins particulars. Funciona com un AirBnB. Els propietaris lloguen l’espai i cobren una petita quantitat pel servei, uns 5 euros la nit. Però més que per als diners, l’objectiu és conèixer gent i gaudir de l’intercanvi cultural. Habitualment són cases al camp però també hi trobareu petits jardins en pobles o ciutats. La iniciativa va sorgir a Anglaterra i ha anat creixent, sobretot per França i Alemanya. Aquí a Espanya no hi ha massa oferta i, de fet, a Catalunya només hi ha dos jardins. Veurem com evoluciona. El registre i l’ús del portal són gratuïts i només cal entrar-hi, triar destí i rebuscar entre l’oferta de jardins. De cadascun d’ells us apareixerà una descripció, fotografies i un llistat dels serveis que ofereix com ara quanta gent hi cap, si hi podeu dur nens, gos, si hi ha wifi, quin ús de la casa podeu fer, etc. I de la mateixa manera també us hi podeu apuntar com a amfitrions, si teniu jardí, es clar. Com a crítica hem de dir que el disseny de la pàgina es podria millorar molt, però a banda d’això la idea és interessant. A l’extrem oposat d’aquesta iniciativa hi tenim l’anomenat Glamping, concepte nascut de la unió entre glamour+càmping. Es tracta de càmpings per a rics. Sí, hàbil lector, càmping i glamour són termes antagònics, però és que tot i que ho hagin batejat així la paraula càmping sobra. Parlem d’espais gegants, enmig de la natura (selves, deserts, boscos, mar), amb carpes de 200 metres quadrats, llits King size, etc. i on probablement estarem sols a excepció, es clar, del majordom. Les màximes comoditats a llocs paradisíacs a preus MOLT POC POPULARS. Ho podeu comprovar a www.glampinghub.com. Però si sou dels que us agrada anar als càmpings de tota la vida us recomanem que us feu la targeta Camping Card International de la Federació Internacional de Camping i Caravaning amb la qual tindreu descomptes en més de 2.500 càmpings d’arreu d’Europa. I amb l’aplicació per a mòbil CampingEs tindreu un llistat molt complert de tots els càmpings de l’estat espanyol. Particularment interessant de l’app és la secció “viaje del mes” que us proposa una sèrie de càmpings molt barats i propers entre sí per a que pugueu fer una ruta. Tria el teu destí i planta-li la tenda!

Estudies, treballes o viatges?

Qui no ha somniat alguna vegada en tenir una aventura més enllà de la purament turística? La manera més fàcil per a tenir-la és, innegablement, Internet. Són molts els webs que ens inciten a lligar durant el viatge. Per exemple: www.viajarsolo.com és un portal que funciona des de 2002 i ofereix sortides en grup per a trobar la vostra mitja taronja o, ni que sigui, el vostre quart de taronja. Hi ha molts tipus de viatges, des d’anar a veure dofins fins a fer el Camí de Santiago, que no seria l’escenari més picant (o idoni) que imaginàvem, però es veu que més d’un i de dos hi ha lligat. Si no us agrada cap de les rutes proposades també podeu dissenyar el vostre viatge i us cercaran altres singles amb qui el pugueu compartir. www.singlesviajeros.es funciona com una xarxa social i té quasi 6.000 membres. Hi trobareu solters d’entre 35 i 55 anys (habitualment les edats en aquests webs són de 25 a 60 anys) i la gràcia està en què podeu contactar abans, intercanviar missatges i anar-vos coneixent una mica prèviament al viatge, més adient potser per aquells que no sou tan partidaris del “pim pam”. www.nones.es classifica els trajectes segons “exclusius per a singles”, “mixtes” (amb singles i no singles), “normals” i “per a nens”. No acabem d’entendre el perquè de la classificació, així que proposem aquesta traducció: els exclusius són per als que van al que van, els mixtes per aquells que van al que van però no ho volen admetre, els normals són viatges en grup sense segones intencions (en principi! perquè si vols un viatge normal no l’esculls en un web que es digui nones), i finalment l’últim és per a famílies monoparentals que viatgen amb els seus fills. En aquest sentit us recomanem el web www.viajacontuhijo.com, visualment molt atractiu i amb una oferta ben interessant. A l’extrem oposat, i de caire molt esperpèntic, hi ha l’anomenat The Love Beat Boat. Si bé el mar té cert atractiu a l’hora de lligar (per això de que estàs aïllat), aquest és un mini creuer exclusiu per a singles joves (de 25 a 40 anys) amb ganes de molta gresca. I caram si n’hi ha, de gresca! 4 dies a alta mar amb llargues festes amenitzades amb dj’s. Per a que s’entengui ho batejaríem com a eivissenc en el mal sentit. Us convidem a veure’n algunes fotos per a que us en feu a la idea. Menys estrident són els creuers de www.solterosabordo.com on no cal portar triquini ni ballar fins que surti el sol per a lligar. I a més està obert a totes les edats. Hotels només per a singles també n’hi ha. El primer a Espanya va ser el Villa Single, prop de Madrid. Entre d’altres coses, s’hi fan activitats en grup que impliquen el contacte físic per a trencar el gel i tenir l’excusa per aproximar-se una mica. Per acabar, us recordem l’escandalosa xarxa social Meet At The Airport amb la qual podreu tenir un afer ràpid entre vol i vol (no apte per a tímids o fins i tot romàntics), i un APP per a lligar mentre estem de viatge: Singles Around Me us localitza els solters que teniu a 1km a la rodona. Disposa d’un sistema d’intercanvi de missatges, i si la cosa va bé podeu reduir la distància fins a trobar-vos ben a prop. Ara sí que ho teniu fàcil per lligar i tenir un bon viatge de plaer… Love is in the trip!

noi/a s’ofereix a viatjar fent d’au pair

Clàssic entre els clàssics, fer d’au-pair és una opció magnífica per guanyar diners mentre viatgeu. Això si, una opció magnífica limitada als joves d’entre 16 i 30 anys. I volem dir joves en femení, tot i que cada vegada són més els nois que també s’hi apunten. La tasca és clara: viure amb una família a l’estranger per ajudar a cuidar els nens. Això significa que, tot i que no treballareu totes les hores del dia (si ho feu és que us estan explotant) sí que haureu d’estar volcats i respectar els horaris que us marquin, sempre amb un dia de festa a la setmana, com a mínim. No haureu de pagar ni allotjament ni menjar i tindreu el sou net per a vosaltres, així que podreu estalviar. Habitualment un au pair dura uns sis mesos o més, però també el podeu fer a l’estiu i treballar dos o tres mesos. L’au pair pot ser un mitjà per viatjar. Trieu un destí i busqueu-hi feina d’au pair. Podeu començar treballant dos mesos a l’estiu a una ciutat i mentrestant estalviar i buscar una nova casa a un altre país i enllaçar-les. Pràcticament a tot el món es necessiten au pairs. Els llocs més habituals, però, són França i Alemanya. O el Regne Unit, on existeix el règim de demi-pair en el qual es treballa menys hores. Als Estats Units, per contra, les jornades són molt més llargues i només funciona per agències. Les agències especialitzades són empreses que gestionen els au pairs. Fan d’intermediàries entre els treballadors i les famílies. Són més cares, més lentes, però més segures que la segona opció: Internet. Amb les agències sempre tindreu amb qui parlar si sorgeix algun problema i fins i tot us podran recolocar amb una altra família si cal, a més d’ajudar-vos amb tots els tràmits. www.iapa.org és una agència internacional que aplega 170 organismes de 45 països. Us obriran un dossier i us faran seguiment de la vostra estada. És la més utilitzada de totes les agències d’au pair. Però si el que us interessa és anar de pressa i aconseguir ja la feina us recomanem Internet. El problema és que les estafes són habituals i si sorgeix algun problema no tindreu a qui acudir. Els portals especialitzats ho adverteixen i avisen dels perfils que ja han estafat algú. La premissa és bàsica: si us demanen que adelanteu diners no ho feu! El portal au pair-world té 1,5 milions d’usuaris així que us serà ràpid trobar feina. És important que descriviu bé tot el que espereu de l’intercanvi i que quedi clar des d’un principi. www.aupairinternacional.com també ofereix aquest servei i té la seu al centre de Barcelona. Visualment és pitjor però si necessiteu parlar amb algú ho teniu més a prop. Si sou una família interessada en tenir un au pair us recomanem aupairinspain.es. Fer d’au pair és una feina ben antiga, tot un clàssic que val la pena provar per viure noves experiències!

Allotjar-se en cases particulars

Un no és motxiller de veritat fins que no ha provat d’allotjar-se en cases particulars al llarg del camí. És cert que ho hem de fer en el context adequat perquè si no potser es pensaran que ens falta un bull però si viatgem per zones on les infraestructures turístiques estan poc desenvolupades (cosa que fan els motxillers de veritat) i ho aconseguim viurem experiències úniques, moments de complicitat estranya amb desconeguts, trobades sorprenents que ens revelaran la màgia del viatge, en definitiva, una immersió autèntica entre la població. Ah, i viatjarem de manera econòmica! Que no us espanti el fet que a casa nostra això és poc habitual. Hi ha països d’Àsia o d’Àfrica on demanar allotjament no és del tot estrany. Això sí, informeu-vos bé abans de quina és la situació social i política del país que esteu recorrent. Un cop fet això només cal plantar-nos davant d’una casa i preguntar. El consell més important és que sigueu clars i directes, sense complexes. Expliqueu a qui us obri la porta que esteu de viatge i que només necessiteu un sostre. Una frase i prou. Si després us pregunten més coses ja ho explicareu però no us quedeu sense arguments d’entrada. I si us diuen que no, no insistiu, proveu sort a la propera porta. També podeu acostar-vos fins a un lloc públic i preguntar allà, així podeu avaluar prèviament al futur amfitrió. Una bona opció és preguntar a famílies, que sempre dóna més confiança. Si viatgeu fent autoestop o en autobús inicieu allà mateix una conversa i quan les paraules ja flueixin comenteu que cerqueu lloc per dormir. Una altra recomanació important és que porteu sempre sac de dormir per si de cas no podeu dormir en un matalàs o per si el lloc està més aviat brut. Sigui com sigui, intenteu molestar el menys possible, doncs ens estan obrint les portes de casa seva. Parleu de vosaltres, converseu, intercanvieu anècdotes. I si no parleu l’idioma local agafeu bolígraf i paper i useu el llenguatge universal. L’objectiu és intentar deixar de ser uns estranys. I tot i que probablement no ens faran pagar res (en alguna ocasió pot passar que sí) intenteu donar alguna cosa a canvi. Oferiu-vos a fer tasques de neteja o de bricolatge, cuineu algun plat, feu un vaixell de paper, qualsevol cosa està bé. Si ja hem conversat una bona estona podem dir que estem cansats i anar a dormir. Al matí següent és imprescindible que ho deixem tot més net del que estava. D’aquesta manera agrairem l’hospitalitat i si mai un altre motxiller de veritat torna a picar aquella porta ho tindrà més fàcil. I qui sap, potser serà algú que, com tu, haurà llegit aquest post.

Caminar els somnis: la volta al món a peu

Quan una història sorprèn tant és difícil triar paraules que li facin justícia. Tot i caure en el tòpic crec que a vegades cal trobar casos com aquest per veure que el món és més senzill del que sembla i que poques coses arriben a ser impossibles. Qui inspira tot això és el jove Ignacio Dean. És el protagonista del projecte Earth Wide Walk. Ni més ni menys, que la volta al món a peu. Fa un any que va iniciar la caminada des de Madrid i ara és al sud-est asiàtic. En total recorrerà 40 països, 50.000km i ho farà en 5 anys. L’objectiu d’aquesta macro aventura és llançar un missatge de preservació i d’amor a la Natura. I el missatge és contundent. Segons diu, simplement està vivint el seu somni de caminar el món. Tot un exemple que demostra que fins i tot el somni més llunyà comença amb el primer pas. Aquí podeu recuperar l’entrevista que li hem fet que us convidem sincerament a escoltar, i per saber-ne més podeu visitar el seu web, Facebook, Twitter, Instagram i YouTube. Somniarem i caminarem!